Errare humanum est.

No vos passa a vosaltres que, de vegades i sense cap raó que ho justifique, les coses comencen a tòrcer-se fins arribar a un punt en el que sembla que vas a tornar-te boig? I que quan observes vindre el problema de lluny i tractes de buscar la solució per aplicar-la, en lloc de millorar les coses encara les veus empitjorar?

Curiós destí que, de tant en tant, alça el seu braç amenaçador per fer-nos recordar que vivim al món terrenal, que crida alt per fer-se sentir, i que ens pega una bescollada ben forta que ens deixa aturdits.

Tractem de ser raonables i pensem que, aplicant el sentit comú, tot ha d'eixir bé. Ens convencem a nosaltres mateixa de que no hi ha circumstància, per complexa que siga, que no pugam resoldre. I així i tot, davant del trencaclosques de la vida, ens n'adonem que ens falten peces per encaixar.

Vivim a un tauler d'escacs on, per ben enrocat que et trobes, sempre pot arribar una peça amenaçadora que trenca amb els bons propòsits. I què som al cap i a la fi? titelles que depenen dels fils de la vida? Essers invisibles en un univers d'angoixa? O víctimes dels nostres propis actes? Necessitem, potser, un llibre d'instruccions al nàixer?

Però, així i tot, arribarà un altre dia en el que el sol torne a lluir.

Ramon Llull i algunes anècdotes de la seva vida.

Sóc adicte a certes biografies d'alguns personatges famosos, més encara si tenen elements que criden l'atenció i et fan reflexionar. Després d'haver llegit tot el que s'ha escrit sobre Bobby Fischer, el millor jugador d'escacs de tots els temps, tenia clar que promte trobaria altres curiositats en la vida d'algún personatge digne d'admiració. I així vaig topar, sense adonar-me'n amb Ramon Llull, i si pensava que ho sabia tot d'ell, promte me n'adoní que no era així.

Mereix la pena dedicar un parell de minuts en llegir-ho:

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232, pertanyia a una família noble catalana arribada a l’illa després de la conquesta. L’educació que va rebre va ser la pròpia d’un cavaller de l’època. Als trenta anys se li va aparèixer Jesucrist cricificat, aquesta i altres aparicions van ser interpretades per Llull com una mena d’avís perquè abandonés la seva vida mundana de cortesà i servís Déu.

- El primer projecte fou intentar convertir els infidels, que representaven el 33% de la població.

- En segon lloc, escriure un llibre, el millor del món, contra els erros dels infidels.

- L’últim projecte era aconseguir que les autoritats civils i eclesiàstiques fundessin monestirs per a la formación lingüística dels missioners.

Un dia va pujar al puig de Randa, on Déu il.lustrà la seva ment mostrant-li l’Art, és a dir, la “forma i manera” de fer el llibre contra els errors dels infidels.

Gràcies a l’infant Jaume de Mallorca, Llull aconseguí fundar l’escola missionera de Miramar (1276), en què es van insta.lar tretze frares menors.

Posteriorment viatjà a París (1288-1289) on tingué l’oportunitat de presentar els seus plans missioners I reformistes. No obstant, abandonà la universitat queixant-se del “comportament dels escolars”.

Viatges al nord d’Àfrica. Al seu primer viatge, Llull utilitzà uns fonaments distints als tradicionals: en lloc d’atacar l’adversari, li regalava l’ofensiva sota la premissa següent: “si podeu trobar errors en la meva fe, em convertiré”. Així aconseguí que homes influents es bategessin, el que alarmà a les autoritats musulmanes i el rei l’expulsà del país sota pena de morir apedregat.

El 1306, Llull tornà al nord d’Àfrica, concretament a Bugia. El bisbe de la ciutat no va poder contraatacar els arguments del beat mallorquí i manà que l’encarceraren. Mig any després el rei de Bugia manà la seva expulsió. De camí a Gènova, la nau en què viatjava Llull, va naufragar a causa d’una tempesta i va pedre gran part dels escrits en què havia treballat durant el seu captiveri.

El tercer viatge a Tunis (1314), va acudir en qualitat d’ambaixador no oficial enviat pel rei Jaume el Just. En aquest darrer viatge, Llull es va veure exempt de perills físics.

Podriem pensar frívolament que Indiana Jones va tindre més i millors aventures, però no oblidem que estem parlant del pare de la prosa catalana i que Ramon Llull, a diferència de Jones, deixà un legat impressionant fruit de la seua existència al segle XIII.

Benviguts al meu blog

Són aquestes les primeres paraules d'un blog que sorgeix, en principi, sense cap inspiració però que anirà agafant intensitat i vocació a mesura que vaja acceptant la idea de narrar experiències, escriure opinions d'articles, llibres, etc, o simplement, de fer un transvasament d'idees que sorgeixen al meu cap i acaben, fatídicament, ací plasmades.

Per aquest motiu, i per ser el principi d'una idea no preconcebuda, em veig obligat com a bon anfitrió a donar-vos la benvinguda. Acceptaré, de bon grau, qualsevol crítica o sugerència.

Rubén Pasqual.